Cuando pienso que hace diez años, quince o incluso veinte de cosas que en mi memoria fueron hace nada, me da por escuchar esta cancion así, aix

I arriba un dia que't pega per anar a córrer
i al mig kilòmetro no pots ni ganyolar 
te mires a l'espill i apretes fort la panxa
i no se't marca ni un quadrat
i se te fan unes bufetes de xiqueta
que junt en la corba de la felicitat
te recorden que'l temps a ningú espera
t'estàs fent gran

Io que sempre havia estat amant
de complir anys i fer-me gran
pa poder entrar a la Long Play 
i comprar lucky a l'estanc

Any rere any anar sumant
fins arribar a la majoria d'edat
i escampar la boira a ciutat 

Però'l temps vola
i quan menos t'ho esperes
ja fa tres anys qu'has acabat la facultat
i fas memòria i ben just si te'n recordes
de l'últim polvo d'estudiant
i ja no't trobes als amics a la cantina
la teua exnòvia t'ha dixat per un cantant
i al bar tot sol només te queda la conversa del *calmant

I ara renego del meu afany
per voler córrer i fer-me gran 
i no allargar la vida d'estudiant

Nant a classe de tant en tant
de festa en festa ampalmant
sense fotre golpe però parant la mà

Però'l temps vola i quan menos t'ho esperes
al segon polvo ja no't trempes ni en un gat
surts en divendres i en dissabte ja no xutes
tens tot lo cos mig rovellat
i't fan padrí i'l teu fillol no té ni idea
de qui és Arale, Superman o l'Epi i Blas 
i al bar tot sol només te queda la conversa
d'un bon mai